Narrador i punt de vista

L'estil personalíssim de Moncada fa que en paraules d'Emili Bayo a "Guia de lectura de Jesús Moncada" escrigui:

La concepció panteista que reflecteix el tractament temporal de Camí de Sirga es troba en perfecte acord amb el punt de vista que empra l'autor.

Un panteisme que arriba a tots els seus personatges i racons de la vila a través del seu narrador.

Moncada, omnipresent, fa de cada plana del llibre un homenatge al poble vell i cerca en cada paraula trobar les peces esquinçades d'un món anegat condemant a desaparèixer.

No sospitaven que la majoria es farien vells, que molts moririen encara amb aquella angoixa a l’ànima; no sospitaven que tenien al davant tretze anys de lluita incerta, atrapats en aquella ratera. L’Estanislau ignorava que podia disposar de milers de nits d’insomni per rumiar i assentar en la memòria les fites amargues del calvari durant el qual la vila, tenaç en la seva defensa, havia aconseguit d’irritar, començant per la del governador de la província, les bosses testiculars de la jerarquia estatal sencera: les arnades de funcionaris polsegosos i pàl·lids; les reblanides amb aigua beneita de politicastres tecnòcrates i devots; les xopes d’alcohol de sabres ensangonats; les momificades, amb una esvàstica cosida a la pell, de l’escollit de Déu retratat a les monedes... Un llarg camí cap a la desolació que el vell Nelson travessava aquella tarda del 1971 mentre baixava pel carreró de les Ànimes.

Jesús Moncada, Camí de sirga. Barcelona: Edicions 62, 2004, pàgines 240-244. (Gabinada negra II) a  "Visat"

Marta Nadal a vint escriptors catalans, recull les entrevistes publicades a "Serra d'Or", entrevista Moncada i parla el procés de gènesi del llibre i la tria del narrador.