Llengua

Jesús Moncada va néixer a Mequinensa un dels pobles de la Franja de ponent, terres catalanoparlants que pertanyen administrativament a Aragó. El castellà esdevé la seva llengua d'estudis i literària fins que, amb el pas dels anys, descobreix que pot fer servir el català per com a llengua literària.

A Memòries d'un món negat el mateix autor explica el seu procés d'evolució:

"D'una manera més o menys conscient, començo a recollir el material que, molts anys després, serà el canemàs dels meus llibres, sobretot Camí de Sirga. Puc parlar de primerà mà sobre l'última gran època de les mines i de la navegació fluvial, però m'interessa moltíssima el nostre passat. M'entrevisto amb patrons de llaüt, peons, calafats, minaires. A poc a poc, la gent em parla de la guerra civil... El meu problema, però, és que tot allò ho he de palsmar en castellà, i encara que conec a fons aquesta llengua, el resultat em decep. M'he de traduir. La solució m'arriba, anys més tarda, quan jo ja faig de mestre a Mequinensa. Edmon Vallès, en un dels seus viatges a la vila -ell és mequinensà, però fa anys que viu a Barcelona, dedicat a tasques editorials, i també a l'activitat política clandestina, cosa que li costarà una temporada a la presó-, em vol conèixer perquè algú li ha parlat de la meva pintura i de les meves provatures literàries. M'aconsella que escrigui en català..."

La llengua, doncs, és un factor emocional que es lliga estretament al record de Mequinensa.

Moncada té un posicionament lingüístic de Moncada clar que queda palès al web de  la Franja amb motiu del Premio a las Letras Aragonesas 2004.

En l'entrevista efectuada en el programa  Capital humà de TVE parla, entre d'altres d'aquest tema.